Ple i buit. Blanc i negre. Llum, foscor. Nit i dia. Alegria i tristesa. Tot i res.

El ple dóna sensació de vida. El buit de res. El blanc dóna sensació d'alegria, d'una cosa que passarà i serà una bona noticia, una cosa que t'afectarà positivament. El negre dóna sensació de tristor, una mala noticia que t'afectarà negativament. La llum, et fa saber que estàs vivint, que tens ganes de fer les coses i que podràs continuar-les quan vulguis. La foscor, et fa saber que potser no estàs vivint, que no tens ganes de fer res i no saps si aguantaràs un demà si és que estàs vivint un avui, la foscor és  la por. El dia, és clar, lluminós. La nit, és fosca. Tot és un estat d'alegria, que en un moment precís et pot fer sentir la persona més feliç del món. Res és l'estat de la tristesa, que en un moment donat et pot fer sentir una persona molt vulnerable molt solitària.

 

Quan parlem del ple i el buit, o dels altres aspectes que fan referències completament oposades directament se’ns apareix una paraula al cap “CONTRARI”.

 

Contrari:  Adjectiu 1.Oposat. la seva opinió és enterament contrària a la teva

 

A mi si em parlessin de ple i buit sense saber que fa referència a una cosa artística com ara una escultura, un dibuix meu, un quadre d'un gran artista com Van Gogh o Pablo Picasso, pensaria que es refereix a un vas ple d'aigua o buit (sense aigua).

 

Els colors ens ajuden a representar el nostre estat d’ànim. Per exemple si et demanen que dibuixis una flor i aquesta la fas pansida, morta, solitària, pot representar un estat d’ànim depriment, trist, desapassionat,... en canvi si aquesta flor la dibuixes amb uns colors molt vius, en un camp que i toca molt el sol, representa que estàs alegre, feliç, apassionat per alguna cosa,...

 

Penso que tots aquests mots és necessiten l’un a l’altre, perquè sense la nit no hi hauria dia, sense el ple no hi hauria buit, sense l’alegria no hi podria haver tristesa... Es necessiten per poder funcionar correctament, per influir en les diferents coses.